Li ha tocat una clotxina...

Mai podré oblidar aquell home que amenitzava les vesprades amb el ja mític programa. Aquell mestre de la petita pantalla, que es va guanyar a tot el públic valencià, divertint amb la seua espontaneïtat, la seua parla, les seues cançons, un home espectacle. El primer showman de la nostra terra, que va obrir les portes a la resta.

Quí no recorda aquella paella russa amb la que el bo de Joan repartia alegria amb els seus cantics i balls?

Mestre de mestres, amant de la seua terra, de la seua llengua.

Gràcies Joan Monleon.

Cançó del mes...

Intro, The XX.

Romàrio, rei del gol...tv

Revisava esta vesprada un caixó ple de vells llibres, obres de distintes temàtiques que algun dia varen omplir les prestatgeries de la meua antigua habitació, allà, al 102 del carrer Mar. Res en especial, llibres d'infants, alguns còmics i algunes biografies de personatges rellevants d'aquells temps. D'estes últimes m'ha cridat l'atenció la de Romàrio de Souza Faria "el Rei del gol", aquell "jugador de dibuixos animats", com un dia el va qualificar el locutor esportiu Pere Escobar.

Els meus records d'aquell fantàstic futbolista en un camp de futbol encara permaneixen en la meua ment; clarament, per damunt de tots està aquell "cola de vaca" inventat en escassos centímetres amb el que va trencar la cintura al defensor madrileny Alkorta per batre al, ja mític, Paco Buyo. Cinc a cero i hat trick del brasiler.

Capaç del millor i del pitjor, Romàrio, va deixar mostres de la seva immensa qualitat a camp Barça, només una temporada vam gaudir del millor davanter d'aquells moments. Anys més tard, després d'unes temporades a Brasil, tornava a la lliga espanyola, Mestalla era la seva nova casa. Però aquell jugador de dibuixos animats havia perdut la màgia. Va apareixer la seua esència "canarinha", allò que perd als del pais de la samba, les ganes de festa. La nit va ser la perdició d'un jugador que, quan s'avorria d'anar de vega, jugava al futbol.

Des de la marxa de la ciutat comtal, la carrera esportiva de Romàrio ja no va ser el mateix, tot i firmar un dels millors registres de la història com a golejador, la seua vida personal d'escàndols amb companys, absències a alguns entrenaments i l'afició a la vida nocturna (...quan Guti encara garatejava per la ciutat esportiva del Madrid...) sempre li ha fet malbé.

Fullejava la biografia del geni, quan casualitat, un anunci de televisió ha cridat la meua atenció, era el nou spot de GolTV. El rei del gol(Tv) ha tornat.

Romàrio, geni i figura.

La cançó del mes...

Sempre hem passa el mateix, la música a tot hora m'acompanya, sembla que la vida tinga banda sonora. Encara que, normalment, sempre s'escolten al meu reproductor les mateixes melodies, en ocasions, algun nou so o oblidat en la llarga llista del reproductor, apareix de sobte, aleshores, només et venen ganes d'escoltar aquella música que t'ha deixat captivat. La mateixa cançó sonarà una i altra vegada, fins avorrir-la, normalment la durada d'aquesta repetició serà d'un parell de setmanes, encara que en el meu cas pot durar fins un mes.

Després. La cançó torna a ser una més, esperant un altre moment idoni, algun record memorable, algun succés important que et faça recordar de nou aquella melodia, aquella lletra o aquell grup.

La meua cançó del mes.... i la teva?

Sommiar...

Ja és de dia, els primers rajos de sol s'adintren dins la suit de l'hotel i arriben tímidament fins on tú estàs. Tot i que no m'agrada matinar, des de fa estona estic estirat a un còmode sofà al costat d'una enorme finestra amb vistes a un dels principals carrers de la ciutat.

No dexe de mirar-te mentre tú dorms plàcidament entre les blanques fundes nòrdiques que contrasten amb els teus cabells obscurs.

Fora, un dels principals carrers de Malmö, on la neu ha cobert les teulades roges dels típics edificis suecs, comença a omplir-se de vida.

Tot i que el sol mana en un cel ras i blau clar, les baixes temperatures obliguen a la gent anar ben abrigades.

La fred açí dins, quasi no arriba, jo la faig desapareixer amb un café calent, ben calent, preparat en la petita "kitchenette" situada a la dreta del dormitori. Sembla que l'aroma que ara ja recorre tota l'habitació et desperta.

T'adones que, des de l'enorme sofà blau arrimat a una de les cinc finestres de l'elegant i càlida habitació, et mire. Tú somrius i jo et responc amb un "bon dia amor". No dius res, poc a poc et lleves i t'apropes.

Molts pensaments hem recorren la ment mentre et vec vindre cap a mi amb el camisó blanc que deixa al descobert el teu caminar.

Ja davant meu, sense perdre el somriure els teus llavis hem besen. Són només dos segons, després hem respons amb un simple "bon dia" i et dirigeixes a la petita "Kitchenette" atreta per l'intens aroma a café que ens envolta.

Jo, des del sofà blau, et contemple i pense lo feliç que sóc per poder estar un dia més al teu costat.

Despistats....

Soletat

Soletat, companya inseparable,

companya odiada i temuda.

Sol, així estic, així hem senc.

Les hores de claretat passen ràpid,

cau la nit i ella torna puntual.

Somie, somie que les hores d'obscuritat

corren, per trobar de nou la llum.

La llum d'un nou dia, per trobar

algú amb qui compartir minuts, que

li pugui arrapar segons, que m'aparte

del soroll inconfundible de la nit,

aquell que no es sent.

Algú que no m'espente, de nou, a

la freda i solitària llar que m'aguarda.

Algú que hem faça oblidar que

nit rere nit hem trobaré amb ella.

Ja estic sol, el silenci m'envolta,

ja ha tornat, freda com sempre,

passarà hores al meu costat.

Només hem queda el so d'una

cançó i este racó blanc on plasmar

allò que senc, deixar-me portar fins

que la son s'apodere de la nit.

I així, poder tornar a somiar,

somiar que esta freda companya

m'abandona i mai més

el meu temps serà d'ella.

Dedicat a Joan Fernàndez Pérez, tú i jo sabem per què...

...jaja...

Pixada fora de test de Ralph Lauren

La firma de roba Ralph Lauren ha tirat ma del Photoshop per a reduir la cadera d'una de les seues models, Filippa Hamilton, fins a tal punt que fa mal a la vista. Però no han tingut prou retocant la imatge, a més, han fet fora la model, quí es va queixar per publicar la seua fotografia retocada.

Pareix ser que a la marca li importa ben poc la imatge que projecten amb la publicació de fotos com éstes en les que apareixen cossos desnutrits i malalts de models, que semblen més estar tretes de centres psiquiàtrics que d'una pasarel.la. Una pasarel.la per on, en compte de desfilar deambulen amb estrafalaris "modelets" que les deixen, més si cap, a un nivell de ridiculessa insuperable.

El problema, a més de la salut de les pobres models, que han de fer malabarismes per a arribar a talles incomprensibles i ridícules, és que reflectixen una falsa realitat, dictant quins han de ser els cannons de bellesa que acaben impossant-se en la societat, els quals milers d'adolescents prenen com a exemple titlant tot allò que siga diferent.

Personalment pense que la model està molt millor entrada en carn que com la volien els de Lauren... jutgeu vosaltres mateix....

Filippa Hamilton, sense cap retoc.

Retoc de Ralph Lauren

http://www.elmundo.es/yodona/2009/10/13/moda/1255449512.html

Bon entrada al matrimoni...

Açò es començar en bon peu un matrimoni...

... m'imagine una festa a casa d'estos dos amb tots els seus amics...

... i que dir de la despedida de solters...

Açí s'hauria d'impossar este tipus de cel.ebracions i deixar-nos de serenates i bovades per l'estil.

Fòrmula musulmana...

No entenc per qué en el món musulmà, existixen fòrmules tan estúpides com esta que degraden més, si cap, la vida de les dones. No entenc com en el segle XXI, estos casos estan a l'ordre del dia.

Encara que açí... més a prop, tampoc ens salvem...

http://blogs.periodistadigital.com/tizas.php/2009/07/21/azotes-malasia-beber-cerveza-islam-9999

L'estiu...

...acudit...

Dimecres 13 de maig del 2009, catalans i bascos estan desitjant guanyar en la capital del Túria la Copa del Rei.

Hores abans les aficions i les directives dels clubs discutixen qui és l'equip que més vegades ha guanyat el trofeu de (Su Majestad el Rey....d'Espanya...)... pareix un acudit...

Save a journalist...

La crisis afecta a tot, això és més que evident, i al món del periodisme també està arribant. En l'últim trimestre del 2008, alrededor de 1000 comunicadors van perdre el seu treball i s'unien als 3000 parats restans de tot l'any.

Si l'any 2008 va ser crític, no ho serà menys el 2009, on es preveu que uns 5000 periodistes més s'enfilen a la cua dels aturats.

La mala fama que tenen els periodistes es deguda, principalment, pels intrusos que acaparen tot el panorama televisiu i inclòs radiofònic, intruduïnt continguts basura i practicant la desinformació donant una molt mala imatge al conegut com el quart poder.

La premsa rosa, els "camorristes" i carronyers que copen l'aparador nacional han jugat un paper important per a que la professió siga una de les menys apreciades per l'opinió pública. Últimament l'imparcialitat brilla per la seua absència i desmitifica la noble tasca que deurien realitzar els professionals de l'informació.

És per això, que des d'aquest diminut espai, dedicat al treball més intens, interessant, arriscat, emocionant i tan volgut per un servidor, s'apel.la per que des dels centres universitaris, on s'esculpixen els futurs comunicadors, es treballe per a formar professionals de talla i es lluite per retirar a tot aquell intrús que amb els seus actes, paraules i escrits desprestigien aquest ofici.

Un altra crida per a tots els ciutadans, que necessiten l'informació per a viure el dia a dia. Informació verídica i seriosa, que els ajude a formar-se una opinió sobre tot alló que passa al món. Amb poc més d'un euro ho tindràn a l'abast de la mà.

Història....

"Fa anys en un bar d'este mateixa ciutat no m'hagueren donat de menjar, ara sóc el president d'Estats Units"

Moment històric, esperem siga l'inici d'un gran polític. Sempre recordarem el moment en que, gràcies als professionals de la comunicació, vam poder veure com va canviar la història. Hem senc orgullós de saber que algun dia formaré part d'este gremi.

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090120/discurso-integro-barack-obama-investidura-traducido/387011.shtml?s1=noticias&s2=&s3=

"Yes we can"

"Sí podem, a la justícia i igualtat.

Sí podem, a la oportunitat i prosperitat.

Sí podem, sanar este país.

Sí podem, reparar este món."

Són les paraules que Obama ha fet lema en la seua campanya. Són les paraules que l'han portat a la Casa Blanca. Són paraules d'esperança. Però, són paraules.

Ara esperem els fets...

Noves il.lusions

Estrena d'un nou blog periodístic amb Maribel Sendra... el nom, Plumes Afilades... el contingut... descobrix-lo tú... esperem visites...

http://plumesafilades.wordpress.com/

Època d'exàmens...la moral per terra...

sens dubte, els pitjors moments d'un estudiant. La impotència és la sensació més present en estos dies que passen tant ràpidament. A mesura que l'hora s'acosta, l'estat anímic empitjora... potser unes línies musicals dels britanics Coldplay representen a la perfecció tot allò que sentim els estudiants en estos dies... almenys jo ho senc així...

http://es.youtube.com/watch?v=o-Nd8HrW8kg

Lost!

Just because I’m losing

Doesn’t mean I’m lost

Doesn’t mean I’ve stopped

Doesn’t mean I’m across

Just because I’m hurting

Doesn’t mean I’m hurt

Doesn’t mean I didn’t get what I

deserved

No better and no worse

I just got lost!

Every river that I tried to cross

Every door I ever tried was locked

Oh and I’m just waiting til the shine wears off

.

.

.