Adéu estiu, adéu temps maleït. Creu-me quan dic que no et tiraré a faltar. Has portat tristesa a la meua vida, deixant-me tocat a les portes d'un nou curs, golpejant dia rere dia amb males notícies. He intentat combatir-les totes, ser fort i tirar endavant... però arriba un moment en que les cames fallen, notes que tremolen, que no estan fixes a terra, és en eixe moment quan saps que arriba el colp final, el que et tomba i et dexa K.O. El veus vindre però ja no pots fer res per evitar-lo, han sigut ja massa en tant poc temps.
I és eixe colp final el que et canvia, el que et fa més mal, el que et converteix en un altra persona, saps que quan t'alçes de terra ja no serás el mateix. Tot haurà canviat.
La dita diu que hi ha que alçar-se per molts colps que et done la vida, però aquesta vegada serà molt complicat possar-se en peu.
A falta de l'última confirmació potser estiga despedint-me de tú per sempre, tal vegada ens trobarem en moments puntuals, però sé que ja no tornaràs a tocar els meus llavis, que no m'acompanyaràs en aquelles vesprades irrepetibles e innolvidables que s'allargaven fins ben entrada la matinada, quan agarrat dels braços dels inseparables tornava a casa per recordar-te amb la maleïda resaca.
