Llegenda urbana...

Sabeu aquella antiga llegenda contada pels vells moncaerenses, que parla d'un esser a camí d'entre lo sobrenatural i lo mitològic que va acabar en les provisions de tot un poble.

Segons alguns escrits, uns joves que residien al poble valencià de Moncada van rebre una misteriosa visita una freda vesprada de tardor. A l'estació del tren esperava un home amb dos maletes. Els dos joves es varen sorprendre per la seua grandaria doncs tenia l'envergadura de tres homes fornits. La seua mirada fosca i penetrant contagiava la por d'aquells que han vist de prop la mort. El seu parlar pausat inquietava, més si cap, als dos joves que sense saber-ho havien sentenciat tot un poble.

Les primeres evidències de que aquell individu portava la marca de les forçes obscures es varen fer presents la primera setmana d'estança del misteriós home. Els dos joves notaren com el bé més preciat d'una població, l'aigua, començava a correr sense cap necessitat, semblava que líquid de la vida era utilitzat per a alguna especie de ritual satànic. Hores passava l'aigua brotllant d'aquell pis 19 del nº 1 del carrer Pintor Sorolla. Res bo portava aquell misteriós fet del que els dos joves no varen fer cas.

Maleïda indiferència, doncs aquell va ser el primers dels fenòmens paranormals que s'esdeveniren en els posteriors setmanes fins l'hecatombe final, que portaria a la desgracia de tots els poblerins de Moncada.

Els diposits d'aigua entraven en nivell d'alarma. Ni les autoritats ni científics vinguts de tots els racons de la comunitat trobaven explicacions a fenòmen tan extrany. Els dos joves, cada vegada més convençuts de lo paranormal d'aquell inquili, intentaven buscar sol.lucions però tot era inútil.

No només la manca d'aigua preocupava els dos joves, també els extranys rituals que aquell home realitzava per les nits al bany d'aquell pis del Pintor Sorolla nº 1. Sorolls indescriptibles, horroritzaven no només els dos joves, sinó a tot el veïnat, que nit rere nit perdia la son degut als monstruosos sorolls provinents del bany, només una bestia diabòlica era capaç de produïr tan aborronadors estrèpits.

Escassesa d'aigua, sorolls insuportables; eren l'avís de que algo roí anava a passar en aquell poble.

Sis setmanes després de l'arrivada d'aquell misteriós home, le gent del poble tirava en falta alguna cosa, convertida des d'alguns anys enrere en imprescindible, la pasta. Tot tipus, macarrons, espagheti, farcida, farfalles, penne... poc a poc anaven acabant-se, els supermercats i petits comerços tenien buits els estants, la gent nerviosa intentava susbtituir la pasta per altres aliments, però, poc a poc carn, embutits, congelats, peix, tot anava desapareguent en aquell poble de la comunitat valenciana.

Tot tipus de comerços tanqueren en qüestió de mesos. L'alcalde va declarar el poble en estat d'alarma màxima, cridà a la calma dels habitants, però la gent de Moncada, en un estat de pànic, va fugir, dexant cases abandonades, convertint Moncada en un poble fantasma.

Diuen que per les nits de lluna plena encara es poden escoltar els estremidors sorolls i que les empreses de pasta pre-cuina han augmentat la seguretat des d'aquell fet...