
Per a parlar d'esta festa popular, estesa per tot el món, podria començar el text d'una forma típica explicant els seus origens. Comentant que el seu probable inici es remonta a tradicions paganes on es realitzaven festes per a venerar al déu Baco, déu del ví i la bona vida. Podria continuar relatant l'importància que té per als cristians i la relació que guarda amb la Quaresma.
Si hem decantara per descriure els llocs on el Carnestoltes és la festa per excel.lència, on milers i milers de persones viatgen per veure molt d'ambient i marxa; tindria que parlar de ciutats consagrades per esta festa com Rio de Janeiro on cada racó de la ciutat desprén l'alegria brasilera. On les ganes de mouret a ritme de samba et venen a cada segon. On la gent treballa durant tot l'any per eixir eixa màgica nit amb trajes impossibles. On l'imaginació es transforma en realitat. On sensualitat i sexualitat s'unixen per a formar el millor còctel festiu mai conegut.
Tampoc podria deixar de costat el de Venècia, on l'estil i majestuositat dels trajes s'imposa i el misteri s'amaga darrere les delicades, bellísimes i refinades màscares.
No hauria d'oblidar les festes de les illes Canàries ni els de Cadis. Però, quan pense en la paraula Carnestoltes l'únic que hem ve a la ment és el poble de Pego.
Si, sé que els Carnestoltes del meu poble no tenen el mateix "glamour" que els de la ciutat italiana, ni el sò dels timbals sonen com a càntics màgics durant tota la nit, ni que es podran veure les imponents caderes de les brasileres que porten a la màxima excitació de tot aquell a quí s'arrimen.
En Pego, d'aixó, encara no n'hi ha, és l'únic que ens falta. A part de la vergonya, que eixa nit desapareix per complet, doncs podràs traure de l'armari les vestimentes que la teua uela utilitzava quan ixia de festera del poble i ningú et mirara malament. Seràs un més de la festa.
Els pegolins tenim molt arraigada esta festa. La sentim, la vivim com al Brasil, els carrers es transformen en reduïts "sambòdroms", encara que açí pots sentir tant una samba com un rock.
No importa amb qui vajes a la festa, coneixeràs a molta més gent. Desfilaràs amb tot el poble al ritme de la música pels principals carrers, provaràs la "Cassalla" i repetiràs...
Notaràs com l'ambient de festa no s'apaga en cap moment, et sentiràs un pegolí més.
Pego no es Rio, però tampoc ens fa falta, en Carnestoltes la festa s'instal.la en el poble, corre per les nostres venes tant o més que en la dels brasilers.
I es que Baco es sentiria orgullós de nosaltres...
Carnestoltes de Pego, 2 de febrer de 2008. Possiblement un dels millors del món.