Ja ve....

Ja no es pot negar, ja ve, és inevitable...

"Cuando me costó, amiga, conocerte,

aceptar que llegaste a mi vida,

yo, que estaba seguro de mi suerte,

cuando pensaba que nunca vendrías."

"Creía que luchando con firmeza,

estaría a cubierto de tu mano.

Qué inocente y total ingenuidad,

tu vienes como todo llega un día."

Maria Cornelia Méndez Casariego de Arigós.

Li ha tocat una clotxina...

Mai podré oblidar aquell home que amenitzava les vesprades amb el ja mític programa. Aquell mestre de la petita pantalla, que es va guanyar a tot el públic valencià, divertint amb la seua espontaneïtat, la seua parla, les seues cançons, un home espectacle. El primer showman de la nostra terra, que va obrir les portes a la resta.

Quí no recorda aquella paella russa amb la que el bo de Joan repartia alegria amb els seus cantics i balls?

Mestre de mestres, amant de la seua terra, de la seua llengua.

Gràcies Joan Monleon.

Cançó del mes...

Intro, The XX.

Romàrio, rei del gol...tv

Revisava esta vesprada un caixó ple de vells llibres, obres de distintes temàtiques que algun dia varen omplir les prestatgeries de la meua antigua habitació, allà, al 102 del carrer Mar. Res en especial, llibres d'infants, alguns còmics i algunes biografies de personatges rellevants d'aquells temps. D'estes últimes m'ha cridat l'atenció la de Romàrio de Souza Faria "el Rei del gol", aquell "jugador de dibuixos animats", com un dia el va qualificar el locutor esportiu Pere Escobar.

Els meus records d'aquell fantàstic futbolista en un camp de futbol encara permaneixen en la meua ment; clarament, per damunt de tots està aquell "cola de vaca" inventat en escassos centímetres amb el que va trencar la cintura al defensor madrileny Alkorta per batre al, ja mític, Paco Buyo. Cinc a cero i hat trick del brasiler.

Capaç del millor i del pitjor, Romàrio, va deixar mostres de la seva immensa qualitat a camp Barça, només una temporada vam gaudir del millor davanter d'aquells moments. Anys més tard, després d'unes temporades a Brasil, tornava a la lliga espanyola, Mestalla era la seva nova casa. Però aquell jugador de dibuixos animats havia perdut la màgia. Va apareixer la seua esència "canarinha", allò que perd als del pais de la samba, les ganes de festa. La nit va ser la perdició d'un jugador que, quan s'avorria d'anar de vega, jugava al futbol.

Des de la marxa de la ciutat comtal, la carrera esportiva de Romàrio ja no va ser el mateix, tot i firmar un dels millors registres de la història com a golejador, la seua vida personal d'escàndols amb companys, absències a alguns entrenaments i l'afició a la vida nocturna (...quan Guti encara garatejava per la ciutat esportiva del Madrid...) sempre li ha fet malbé.

Fullejava la biografia del geni, quan casualitat, un anunci de televisió ha cridat la meua atenció, era el nou spot de GolTV. El rei del gol(Tv) ha tornat.

Romàrio, geni i figura.

La cançó del mes...

Sempre hem passa el mateix, la música a tot hora m'acompanya, sembla que la vida tinga banda sonora. Encara que, normalment, sempre s'escolten al meu reproductor les mateixes melodies, en ocasions, algun nou so o oblidat en la llarga llista del reproductor, apareix de sobte, aleshores, només et venen ganes d'escoltar aquella música que t'ha deixat captivat. La mateixa cançó sonarà una i altra vegada, fins avorrir-la, normalment la durada d'aquesta repetició serà d'un parell de setmanes, encara que en el meu cas pot durar fins un mes.

Després. La cançó torna a ser una més, esperant un altre moment idoni, algun record memorable, algun succés important que et faça recordar de nou aquella melodia, aquella lletra o aquell grup.

La meua cançó del mes.... i la teva?

Sommiar...

Ja és de dia, els primers rajos de sol s'adintren dins la suit de l'hotel i arriben tímidament fins on tú estàs. Tot i que no m'agrada matinar, des de fa estona estic estirat a un còmode sofà al costat d'una enorme finestra amb vistes a un dels principals carrers de la ciutat.

No dexe de mirar-te mentre tú dorms plàcidament entre les blanques fundes nòrdiques que contrasten amb els teus cabells obscurs.

Fora, un dels principals carrers de Malmö, on la neu ha cobert les teulades roges dels típics edificis suecs, comença a omplir-se de vida.

Tot i que el sol mana en un cel ras i blau clar, les baixes temperatures obliguen a la gent anar ben abrigades.

La fred açí dins, quasi no arriba, jo la faig desapareixer amb un café calent, ben calent, preparat en la petita "kitchenette" situada a la dreta del dormitori. Sembla que l'aroma que ara ja recorre tota l'habitació et desperta.

T'adones que, des de l'enorme sofà blau arrimat a una de les cinc finestres de l'elegant i càlida habitació, et mire. Tú somrius i jo et responc amb un "bon dia amor". No dius res, poc a poc et lleves i t'apropes.

Molts pensaments hem recorren la ment mentre et vec vindre cap a mi amb el camisó blanc que deixa al descobert el teu caminar.

Ja davant meu, sense perdre el somriure els teus llavis hem besen. Són només dos segons, després hem respons amb un simple "bon dia" i et dirigeixes a la petita "Kitchenette" atreta per l'intens aroma a café que ens envolta.

Jo, des del sofà blau, et contemple i pense lo feliç que sóc per poder estar un dia més al teu costat.

Despistats....